d de destrucció

  
Ha arribat l'hivern sense quasi passar per la tardor. Ara ha de ser un dels pocs moments que queden per a passejar per la Renegà tot sol amb el mar. La Renegà, una de les últimes costes verges de la província, i tota la serra propera està sent amenaçada d'una forma poc subtil. Les urbanitzacions descontrolades que coronen les crestes de les muntanyes s'han obert camí entre l'avarícia d'uns i la desídia d'uns altres. L'abandó que pateix l'espai provoca una degradació constant que s'utilitza per a justificar nous projectes urbanístics. Reconeguem-lo: una platja verge pot aportar valors històrics, geològics, geogràfics, botànics... però no aporta valor econòmic immobiliari directe a les arques de ningú. Així doncs, no mereix la pena als ulls dels polítics actuals. Enfront d'ells, la societat civil organitza cada estiu en jornades de divulgació, denúncia i neteja de l'espai.

L'educació en la defensa del territori, activitats com les quals realitza l'Institut Politècnic de Castelló o accions de divulgació com les quals realitza l'associació R de Renegà, són camins lents però imprescindibles per a conscienciar a la població que el patrimoni de tots ha de mantenir-se com el que és: la nostra millor inversió cap al futur. El moviment ecologista en defensa de la Renegà és pur egoisme: el egoisme de desitjar que els nostres fills arriben a conèixer una platja verge a pocs quilòmetres de la seua casa. L'ecologia en general no és altruista, és pur egoisme: el egoisme de voler viure en el millor món possible, o potser l'únic viable.

En Plany al mar, Serrat de deia "Jo que volia / que m'enterressin / entre la platja / (ai, qui ho diria!) / i el firmament! / I serem nosaltres (ai, qui ho diria!) / els qui t'enterrem". Abans d'enterrar el mar i la Renegà, en Castelló, Benicàssim, Orpesa... ja es sent "la destrucción no s'atura, nosaltres tampoc".
 

Ha llegado el invierno sin casi pasar por el otoño. Ahora debe ser uno de los pocos momentos que quedan para pasear por la Renegà a solas con el mar. La Renegà, una de las últimas costas vírgenes de la provincia, y toda la sierra cercana está siendo amenazada de una forma poco sutil. Las urbanizaciones descontroladas que coronan las crestas de las montañas se han abierto camino entre la avaricia de unos y la desidia de otros. El abandono que sufre el espacio provoca una degradación constante que se utiliza para justificar nuevos proyectos urbanísticos. Reconozcamoslo: una playa virgen puede aportar valores históricos, geológicos, geográficos, botánicos... pero no aporta valor económico inmobiliario directo a las arcas de nadie. Así pues, no merece la pena a los ojos de los políticos actuales. Frente a ellos, la sociedad civil de organiza cada verano en jornadas de divulgación, denuncia y limpieza del espacio.

La educación en la defensa del territorio, actividades como las que realiza el instituto politécnico de Castellón o acciones de divulgación como las que realiza la asociación R de Renegà, son caminos lentos pero imprescindibles para concienciar a la población de que el patrimonio de todos ha de mantenerse como lo que es: nuestra mejor inversión hacia el futuro. El movimiento ecologista en defensa de la Renegà es puro egoismo: el egoismo de desear que nuestros hijos lleguen a conocer una playa virgen a pocos kilómetros de su casa. La ecología en general no es altruista, es puro egoismo: el egoismo de querer vivir en el mejor mundo posible, o quizá el único viable.

En Plany al mar, Serrat de decía "Jo que volia / que m'enterressin / entre la platja / (ai, qui ho diria!) / i el firmament! / I serem nosaltres (ai, qui ho diria!) / els qui t'enterrem". Abans d'enterrar el mar i la Renegà, en Castelló, Benicàssim, Orpesa... ja es sent "la destrucción no s'atura, nosaltres tampoc".