Pot ser que les persones que no siguen de Castelló no sàpiguen que són les "xiquetes del meneo". Una mica d'història: en 1252 Jaume I, que vindria a ser un Milosevic de l'època però amb molta millor premsa, atorga als pobladors del Castell Vell el privilegi del trasllat a la plana i fundar la ciutat de Castelló. En aquest descens de la muntanya al pla es basa gran part de la nostra tradició festera. (Un altre privilegi important que no ha tingut tanta fama va ser quan en 1267 va eximir als habitants de Castelló del pagament de peatges; edicte que va quedar en paper mullat en construir l'A7). Diu la tradició, que els fills més xicotets de les famílies que van descendir des del castell anaven lligats als gaiatos dels pares per mitjà de cordes, per no perdre's durant el viatge. Ara ho fem mig borratxos en un matí, però es veu que al segle XIII costava més, per allò de les carreteres i tal.
Fins aquí tot clar, les xiquetes anaven lligades als gaiatos i nosaltres ho rememorem lligant xiquetes a les gaiates... però i el meneo? D'on ix el meneo? Potser això va aparèixer quan es va recuperar la tradició a finals dels anys seixanta del segle XX, gràcies a la iniciativa de Josefa Francisca Sancho, delegada provincial de la Secció Femenina de Falange. Festapedia dixit. Si les tradicions centenàries no són tan centenaries i poden néixer enmig d'una dictadura... potser és hora de revisar alguns conceptes.
6 comentarios:
boniiisssima !
els xics també volem ser del meneo.
@Anónimo Nooo, només lliguen a les xiquetes... els xiquets si es perdien, es perdien... això diu la tradició! /ironic off
Joooo quiero entender!!! pero el traductor de google no lo hace correctamente y no me entero de mucho.
En breve os contare mis nuevos paseos. Gracias por el interes
@Aitana
Resumiendo:
Puede ser que las personas que no sean de Castellón no sepan que son las "niñas del meneo".
En 1252 Jaime I otorga a los pobladores del Castell Vell el privilegio del traslado a la plana para fundar la ciudad de Castellón. En este descenso de la montaña al llano se basa gran parte de nuestra tradición festera.
Dice la tradición, que los hijos más pequeños de las familias que descendieron desde el castillo iban atados a los gayatos de los padres para no perderse durante el viaje y para conmemorarlo, durante las fiestas, atamos a unas niñas vestidas de blanco a las gaiatas.
Hasta aquí todo claro, las niñas iban atadas a los gayatos y nosotros lo rememoramos atando niñas a las gaiatas ... pero y el meneo? ¿De dónde sale el meneo? Quizás esto apareció cuando se recuperó la tradición a finales de los años sesenta del siglo XX, gracias a la iniciativa de Josefa Francisca Sancho, delegada provincial de la Sección Femenina de Falange. Si las tradiciones centenarias no son tan centenarias y pueden nacer en medio de una dictadura ... quizás es hora de revisar algunos conceptos.
Nosotros de mayores también queremos ser niñas del meneo.
Muchisimas gracias.
Publicar un comentario