zacarías

Somos muy de cerrar los ojos ante Zacarías y lo que él representa. Somos de apartar la mirada ante quien duerme en la calle. No son de los nuestros aunque estén justo en frente de nuestra casa. A nosotros no nos pasaría nunca. Son pobres, están locos, están solos... algo habrán hecho. Aunque en Castellón se realicen 7 ejecuciones hipotecarias al día; no, a nosotros no. Zacarías es la novela que Pedro Paradís ha escrito y autoeditado, una novela ambientada en un parque Ribalta laberíntico del que no es tan fácil salir. Mañana, sábado 20, a las 18:30 h, presentará la novela en la librería Argot. Casi siempre somos muy de no ver, pero a veces no podemos evitarlo. La gente se sigue moviendo. Pedro Paradís nos da algunas claves de su novela, mañana las completaremos en Argot:

¿Qué viste en el parque Ribalta y en la gente que dormía allí como germen de una novela?
El parque Ribalta es un lugar por el que mucha gente pasa a diario sin deparar demasiado en su valor. Es lo mismo que le pasa a las personas que duermen en la calle. Tenemos la vista entrenada para no ver.

¿Zacarías es un caso real o es la suma de muchos casos reales, o es ficción?
Zacarías es un collage, hecho con retazos de personas reales, fragmentos de conversaciones y anécdotas verdaderas. También es invención, y también es algo de mí. En la novela, el propio Zacarías explica que la suerte va en orden alfabético, y que por eso a él le ha llegado tan poca. Es verdad que en estos días de crisis hay mucha gente abandonada por la suerte, pero es que hay personas que nunca la han conocido-

¿Somos todos susceptibles a realizar el camino de Zacarías, de estar dentro de la sociedad a quedarnos fuera? ¿cómo afectan los desahucios en este cambio?
Todos podemos llegar a esa situación. Nadie está a salvo, y hasta la vida más perfecta se puede torcer.Hay muchos caminos, que llevan a la calle; los desahucios combinados con una falta de apoyo de familia o amigos son una combinación muy peligrosa. Es el caso de muchos inmigrantes, que no cuentan con una red de apoyo informal que les sostenga. Estas son las cosas que pasan cuando la vivienda es un bien de inversión, en lugar de un derecho.

¿Crees que en Castellón somos de cerrar los ojos a lo que no nos gusta o somos una sociedad que afronta sus problemas?
Siempre he tenido la sensación de que la gente cerraba los ojos, en especial ante determinados problemas que se consideraban crónicos e inevitables. Pero creo que con la crisis esto ha cambiado un poco. Según el estudio FOESSA, la Comunidad Valenciana tiene los peores indicadores de exclusión de toda España. Sin embargo, y según el mismo estudio, las redes de apoyo informal (familia, amigos y asociaciones) están respondiendo por encima de la media nacional. Es cierto que estos apoyos se están quemando, pero siguen ahí.

 Estamos rodeados de gente que sufre, y esto nos sensibiliza, nos vuelve más solidarios. Cuando los que sufren están lejos, o no los vemos como nuestros iguales, es cuando cerramos los ojos. Por eso quise escribir este libro.

¿Qué visión tienes como autor de la ciudad de Castellón? ¿Qué temas que el resto ingnoramos por desidia, pereza o conformismo pondrías encima de la mesa para ponerles una lupa?
No sé mencionar ningún tema que los demás ignoren. Creo que todo está a la vista, y la mirada de cada uno elige lo que quiere ver. A mí me interesa lo pequeño, las pequeñas historias de gente pequeña. Las cosas cotidianas que pasan desapercibidas. Uno de los personajes de la novela, dice que contar las cosas es convertirlas en realidad, porque lo que no se cuenta, no ha pasado.

Escribir una novela es un reto para cualquiera... ¿autopublicarla es de quijotes?
Tenía algún prejuicio hacia la autopublicación hasta que he pasado por este proceso. En realidad ahora doy más valor a un libro autopublicado, porque sin el apoyo de una editorial, el autor ha tenido que hacer de hombre orquesta: valoraciones, corrección, maquetación, web, booktrailer... Tengo la suerte de estar muy bien rodeado. Una veintena de amigos me han ayudado en el proceso: opinando sobre los primeros borradores, corrigiendo, maquetando, o actuando en el booktrailer… Sé que suena a tópico, pero sin ellos Zacarías dormiría en un cajón.

¿A partir de cuándo y dónde se puede comprar "Zacarías"?
La novela editada en papel está ya disponible en varias librerías de Castellón (listado aquí http://zacariaslanovela.es/puntos-de-venta ) y pronto se venderá online en nuestra web. Además, estamos incubando algunas ideas que nos gustan mucho:

-Queremos colaborar con ONG, facilitándoles el libro a coste de imprenta, de manera que puedan usarlo para financiarse. Esto puede ser muy interesante para entidades que trabajen con personas sin hogar, pero estará abierto a cualquier entidad benéfica.

-El ebook tendrá dos precios: el normal (que será un precio popular), y otro para personas que manifiesten que no pueden pagar por él. Para esta gente, el ebook será gratuito, pero se les pedirá a cambio que escriban un comentario en sus redes sociales.

Más info: 

Web: http://zacariaslanovela.es/

Facebook: https://www.facebook.com/zacariaslanovela?

#JoTambéSócAnarquista

Mai és tard... el diumenge Les Useres - El Piló de la creu amb l'Ateneu Anarquista de Castelló, perquè "només coneixent el nostre entorn, podrem arribar a estimar-lo i defensar-lo" i perquè #YoTambiénSoyAnarquista i és el millor moment per conèixer-los i per donar-los suport. Són gent que es mou, gent que mai han parat:

“Des de l’Ateneu Anarquista seguim amb la nostra iniciativa de conèixer el nostre entorn, i per això repetim la proposta del curs passat per a descobrir les nostres muntanyes i paratges singulars. Després de la gran acollida que va tindre aquesta activitat durant la primera part d’aquest any, hem preparat tot un seguit d’eixides que començarem a partir d’aquest mateix mes d’octubre, ja que continuem pensant que només coneixent el nostre entorn, podrem arribar a estimar-lo i defensar-lo. Enguany tenim un poc per a tots els gustos: petjarem el nostre benvolgut Desert de les Palmes, baixarem a la serra d’Espadà, ens endinsarem en els paratges de les Useres, on veurem com està el mont després de l’incendi que els assolà al 2007, compartirem el mar i la muntanya en la nostra visita a la serra d’Irta, visitarem els masos i els campaments maquis de la Pobla de Benifassà, anirem a veure pintures rupestres, voltarem pel terme de Vilafamés i farem una segona part de la iniciació a l’escalada que començàrem l’any passat coneixent l’escola de la Rambla de Vilafamés.”

A qui pertany Castelló?

Ja podeu llegir el dossier complet "A qui pertany Castelló?" que han escrit els companys de Muntonets!, un dels blocs més lúcids, interessants i necessaris de la província de Castelló. El dossier és una reflexió imprescindible per a respondre aquesta pregunta clau, aquest interrogant elemental: a qui pertany l'entorn en què vivim, l'espai en què habitem? la ciutat és de totes o d'uns pocs?

Us deixem amb la seva editorial. Molt, molt, molt interessant.

Des de Muntonets! entenem la política com l’organització de la vida en comú, i les institucions com les ferramentes necessàries per gestionar els diversos aspectes de la vida col·lectiva.

Evidentment, el model actual ens sembla esgarrifós -injustícies, corrupció, desigualtats, etc.- i ens situem en les seues antípodes. Però aquest rebuig ens sap a poc i ens empeny a anar més enllà de la desafecció per cercar alternatives.

La vida en comunitat és habitar en comú, conseqüentment, d’alguna manera hem de gestionar el que ens uneix, identificar les necessitats compartides i buscar les fórmules per resoldre-les col·lectivament. Com superem el model actual? Quina és l’alternativa?

En aquest període s’estén arreu de l’Estat, i també a Castelló, l’envit municipalista. Aquest primer assalt forma part d’un cicle que es va obrir amb les eleccions europees i la irrupció de Podemos, i finalitza amb les properes eleccions generals. Es tracta d’una aposta per una espècie de reconversió de les institucions de l’Estat, és a dir, aspiren a canviar els modes democràtics d’unes estructures sota domini dels interessos del capitalisme. El primer envit és per conquerir l’Ajuntament i a Castelló també es treballa amb una pròpia marca municipalista.

Sabem que estem en un moment d’emergència social, i això ens impacienta pel canvi. Alhora, s’obrin finestres d’oportunitat que si no s’aprofiten ara potser es tanquen ben aviat. Eixir de la trinxera de la radicalitat i aprofitar aquesta oportunitat, passar a l’ofensiva al capdavall, comporta abandonar lèxics antics, formes d’intervindre velles. Des de Muntonets! celebrem la participació sense complexos en aquestes noves iniciatives, si es tracta de passar a l’ofensiva cal estar disposat a equivocar-se, a perdre coherència. És una obvietat que el 15M el 2011 i Podemos el 2014 han connectat amb les classes populars, quelcom que el divers camp de l’antagonisme local no havia aconseguit en dècades. Tanmateix, l’oportunitat de vèncer unes eleccions no ens pot entelar el sentit crític.

Tant de bo encerten en les seues aspiracions, però, reconeixem que els dubtes que ens produeix aquest escenari sovint aclapara tanta il·lusió. Obstinades com som en cuidar tota iniciativa emancipadora volem alertar dels riscs d’aquest gir cap a les institucions per tal d’evitar els seus perills. En aquest sentit ens preocupa que la idea de la presa del poder i de la representació buide de potència la democràcia com a pràctica quotidiana, i de nou com en la transició al règim del 78, extenuem les aspiracions socials a cops de delegar.

Reconeixem que tants dubtes sovint ens situen en la indefinició, de fet, en alguns cercles activistes se’ns demanda una posició clara davant aquest cicle electoral després d’anys rebutjant la presa del poder. Pensem que cal donar suport a tota iniciativa que promoga processos d’apoderament i autoorganització de les classes populars, les CUP en són un exemple, i assumint aquesta declaració seguim participant dels moviments socials sense por a les incerteses que ens provoquen tants interrogants:

· Estem en un punt de no retorn del model d’habitar la ciutat basat en relacions socials mercantilitzades o bé podem construir un Castelló antagònic a la matriu capitalista en què hem crescut?

· Potser no dipositem massa esperances en els canvis des de dalt sense adonar-nos de la urgència de practicar noves realitats materials? Com viurem un canvi en les relacions socials capitalistes sinó experimentem relacions socials basades en nous valors?

· Com s’implica la ciutadania en la gestió de les necessitats compartides en un territori sense suficient teixit social, sense una societat civil organitzada? Com superem la idea de democràcia com a representació delegada si partim d’una escassa cultura de la participació?

· Ara mateix l’estructura d’oportunitats en l’àmbit polític s’ha obert com feia dècades que no passava. El sistema està molt desacreditat, però les alternatives no arriben a calar massivament en l’imaginari col·lectiu. Pot jugar un paper positiu per revertir aquest fet l’assalt a les institucions?

L’interrogant i la ment oberta, el dubte i la humilitat intel·lectual, el pensament crític al capdavall, és l’eina imprescindible en aquest nou període. No podem prescindir dels arguments i la formació si del que es tracta és de transformar el món.

Tal com diuen els versos de Vicent Andrés Estellés “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.

PDF Complet. 

Entre tanta urgència necessitem temps per aturar-nos a pensar, a reflexionar, a qüestionar-nos la deriva institucional de molts activistes, analitzar qui són els vertaders amos de Castelló, conèixer el dret a la ciutat de Lefebvre, radiografiar la trajectòria urbana de la capital de la Plana, etc.

Per què diem que és un bloc lúcid? Per exemple per la línia de temps dels 150 anys de Fabrisme (i caciquisme) a les comarques de Castelló que han creat.

Per què pensem que és un bloc interessant? Perquè fan entrades que pots llegir en 5 minuts però necessites anys d'empoderament i reflexió per comprendre'ls en la seva totalitat.

Per què creiem que és un bloc necessari? Perquè estem orfes de reflexions assossegades i documentades com aquesta sobre moviments municipalistes i de confluència.

N'hi ha gent que es mou des de fa molts anys -un exemple: Dossiers Críti(CS)-, "hi han altres Castelló sota la catifa dels media locals, més enllà dels partits polítics. No sols ens referim a la pobresa, els desnonats, els sense paper,... sinó també a un Castelló creatiu i combatiu" però el Castelló oficial els continua ignorant i expulsant a la marginalitat. No podran fer-ho per molt de temps.  

Més info, al seu bloc:
Xarxa, Teixit, Rizoma.