manel, passaven per ací

 

Uns amics van passar el cap de setmana en la meua casa fa un parell d'anys i com a agraïment (no es mereixia) em van regalar un CD de música. "Els millors professors europeus" de "Manel", un cantautor, vaig pensar. Són aqueixos noms confusos entre grups i persones: durant un temps vaig pensar que Franz Ferdinand era un solament. El disc em va deixar fascinat; com si em cantaren a mi, com si haguérem compost a mitges les cançons en la taula d'un bar prenent cerveses; com si digueren tot alló que no mereix la pena ser dit en les cançons i solament es diu entre els amics. En la xarxa, el video "dona estrangera" em va deixar clar que era una banda amb criteri i estil. Al poc, jo ja estava enamorat de Dolors i anàvem al mar a riure'ns dels guapos i de la seua falta de swing; Bernat i jo ens tobavem dones altes i elegants en nits fredes per ser abril, encara que al final sempre ens en sortiem... Tot era preciós, però va ser llavors quan vaig comprendre el parany en el qual havia caigut: el CD no era un regal com a agraïment per l'incòmode sofà-llit que els vaig prestar als meus amics; el CD és la infecció vírica que propaguen tots els seguidors de Manel amb una perseverança de zombie. Jo ja era un infectat més i parlava a qui volia escoltar de Bernat i de la resta. En aquella època era un boca a orella implacable, un tràfec de CDs gravats com els cassettes en els 80, recomanacions en la intimitat, vídeos en els murs... semblaven bons consells, però solament era una plaga egoista que s'estava estenent: la voluntat d'aquell qui ha conegut a nous amics i vol que els vells els accepten.

El segon disc "10 milles per veure una bona armadura" solament va servir per a reafirmar la meua dependència i confirmar que les seues lletres t'obrin històries mínimes, de gent normal, tan normal com les dels teus vells amics: celebren aniversaris, coneixen ex nuvis, se fan vells..  Segueixes pensant que encaixaran i segueixes gravant CDs i donant la tabarra per a veure qui t'acompanya al concert.

Demà centenars de malalts de Manel anem a poder xutar-nos virus en vena. Al Paraninf de l'UJI, amb les entrades esgotades des del primer dia (queda la taquilla que obrirà abans i la revenda que sembla que flueix), agafarem força per a seguir contagiant a qui ens vulga escoltar, o millor a qui vulga escoltar a aquests nous amics que passaven per ací.

Si no teniu entrada o simplement voleu estudiar per al concert de demà aci teniu una mostra:

la seva discografía.