Ja podeu llegir el dossier complet "A qui pertany Castelló?" que han escrit els companys de Muntonets!, un dels blocs més lúcids, interessants i necessaris de la província de Castelló. El dossier és una reflexió imprescindible per a respondre aquesta pregunta clau, aquest interrogant elemental: a qui pertany l'entorn en què vivim, l'espai en què habitem? la ciutat és de totes o d'uns pocs?
Us deixem amb la seva editorial. Molt, molt, molt interessant.
Des de Muntonets! entenem la política com l’organització de la vida en comú, i les institucions com les ferramentes necessàries per gestionar els diversos aspectes de la vida col·lectiva.
Evidentment, el model actual ens sembla esgarrifós -injustícies, corrupció, desigualtats, etc.- i ens situem en les seues antípodes. Però aquest rebuig ens sap a poc i ens empeny a anar més enllà de la desafecció per cercar alternatives.
La vida en comunitat és habitar en comú, conseqüentment, d’alguna manera hem de gestionar el que ens uneix, identificar les necessitats compartides i buscar les fórmules per resoldre-les col·lectivament. Com superem el model actual? Quina és l’alternativa?
En aquest període s’estén arreu de l’Estat, i també a Castelló, l’envit municipalista. Aquest primer assalt forma part d’un cicle que es va obrir amb les eleccions europees i la irrupció de Podemos, i finalitza amb les properes eleccions generals. Es tracta d’una aposta per una espècie de reconversió de les institucions de l’Estat, és a dir, aspiren a canviar els modes democràtics d’unes estructures sota domini dels interessos del capitalisme. El primer envit és per conquerir l’Ajuntament i a Castelló també es treballa amb una pròpia marca municipalista.
Sabem que estem en un moment d’emergència social, i això ens impacienta pel canvi. Alhora, s’obrin finestres d’oportunitat que si no s’aprofiten ara potser es tanquen ben aviat. Eixir de la trinxera de la radicalitat i aprofitar aquesta oportunitat, passar a l’ofensiva al capdavall, comporta abandonar lèxics antics, formes d’intervindre velles. Des de Muntonets! celebrem la participació sense complexos en aquestes noves iniciatives, si es tracta de passar a l’ofensiva cal estar disposat a equivocar-se, a perdre coherència. És una obvietat que el 15M el 2011 i Podemos el 2014 han connectat amb les classes populars, quelcom que el divers camp de l’antagonisme local no havia aconseguit en dècades. Tanmateix, l’oportunitat de vèncer unes eleccions no ens pot entelar el sentit crític.
Tant de bo encerten en les seues aspiracions, però, reconeixem que els dubtes que ens produeix aquest escenari sovint aclapara tanta il·lusió. Obstinades com som en cuidar tota iniciativa emancipadora volem alertar dels riscs d’aquest gir cap a les institucions per tal d’evitar els seus perills. En aquest sentit ens preocupa que la idea de la presa del poder i de la representació buide de potència la democràcia com a pràctica quotidiana, i de nou com en la transició al règim del 78, extenuem les aspiracions socials a cops de delegar.
Reconeixem que tants dubtes sovint ens situen en la indefinició, de fet, en alguns cercles activistes se’ns demanda una posició clara davant aquest cicle electoral després d’anys rebutjant la presa del poder. Pensem que cal donar suport a tota iniciativa que promoga processos d’apoderament i autoorganització de les classes populars, les CUP en són un exemple, i assumint aquesta declaració seguim participant dels moviments socials sense por a les incerteses que ens provoquen tants interrogants:
· Estem en un punt de no retorn del model d’habitar la ciutat basat en relacions socials mercantilitzades o bé podem construir un Castelló antagònic a la matriu capitalista en què hem crescut?
· Potser no dipositem massa esperances en els canvis des de dalt sense adonar-nos de la urgència de practicar noves realitats materials? Com viurem un canvi en les relacions socials capitalistes sinó experimentem relacions socials basades en nous valors?
· Com s’implica la ciutadania en la gestió de les necessitats compartides en un territori sense suficient teixit social, sense una societat civil organitzada? Com superem la idea de democràcia com a representació delegada si partim d’una escassa cultura de la participació?
· Ara mateix l’estructura d’oportunitats en l’àmbit polític s’ha obert com feia dècades que no passava. El sistema està molt desacreditat, però les alternatives no arriben a calar massivament en l’imaginari col·lectiu. Pot jugar un paper positiu per revertir aquest fet l’assalt a les institucions?
L’interrogant i la ment oberta, el dubte i la humilitat intel·lectual, el pensament crític al capdavall, és l’eina imprescindible en aquest nou període. No podem prescindir dels arguments i la formació si del que es tracta és de transformar el món.
Tal com diuen els versos de Vicent Andrés Estellés “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.
PDF Complet.
Us deixem amb la seva editorial. Molt, molt, molt interessant.
Des de Muntonets! entenem la política com l’organització de la vida en comú, i les institucions com les ferramentes necessàries per gestionar els diversos aspectes de la vida col·lectiva.
Evidentment, el model actual ens sembla esgarrifós -injustícies, corrupció, desigualtats, etc.- i ens situem en les seues antípodes. Però aquest rebuig ens sap a poc i ens empeny a anar més enllà de la desafecció per cercar alternatives.
La vida en comunitat és habitar en comú, conseqüentment, d’alguna manera hem de gestionar el que ens uneix, identificar les necessitats compartides i buscar les fórmules per resoldre-les col·lectivament. Com superem el model actual? Quina és l’alternativa?
En aquest període s’estén arreu de l’Estat, i també a Castelló, l’envit municipalista. Aquest primer assalt forma part d’un cicle que es va obrir amb les eleccions europees i la irrupció de Podemos, i finalitza amb les properes eleccions generals. Es tracta d’una aposta per una espècie de reconversió de les institucions de l’Estat, és a dir, aspiren a canviar els modes democràtics d’unes estructures sota domini dels interessos del capitalisme. El primer envit és per conquerir l’Ajuntament i a Castelló també es treballa amb una pròpia marca municipalista.
Sabem que estem en un moment d’emergència social, i això ens impacienta pel canvi. Alhora, s’obrin finestres d’oportunitat que si no s’aprofiten ara potser es tanquen ben aviat. Eixir de la trinxera de la radicalitat i aprofitar aquesta oportunitat, passar a l’ofensiva al capdavall, comporta abandonar lèxics antics, formes d’intervindre velles. Des de Muntonets! celebrem la participació sense complexos en aquestes noves iniciatives, si es tracta de passar a l’ofensiva cal estar disposat a equivocar-se, a perdre coherència. És una obvietat que el 15M el 2011 i Podemos el 2014 han connectat amb les classes populars, quelcom que el divers camp de l’antagonisme local no havia aconseguit en dècades. Tanmateix, l’oportunitat de vèncer unes eleccions no ens pot entelar el sentit crític.
Tant de bo encerten en les seues aspiracions, però, reconeixem que els dubtes que ens produeix aquest escenari sovint aclapara tanta il·lusió. Obstinades com som en cuidar tota iniciativa emancipadora volem alertar dels riscs d’aquest gir cap a les institucions per tal d’evitar els seus perills. En aquest sentit ens preocupa que la idea de la presa del poder i de la representació buide de potència la democràcia com a pràctica quotidiana, i de nou com en la transició al règim del 78, extenuem les aspiracions socials a cops de delegar.
Reconeixem que tants dubtes sovint ens situen en la indefinició, de fet, en alguns cercles activistes se’ns demanda una posició clara davant aquest cicle electoral després d’anys rebutjant la presa del poder. Pensem que cal donar suport a tota iniciativa que promoga processos d’apoderament i autoorganització de les classes populars, les CUP en són un exemple, i assumint aquesta declaració seguim participant dels moviments socials sense por a les incerteses que ens provoquen tants interrogants:
· Estem en un punt de no retorn del model d’habitar la ciutat basat en relacions socials mercantilitzades o bé podem construir un Castelló antagònic a la matriu capitalista en què hem crescut?
· Potser no dipositem massa esperances en els canvis des de dalt sense adonar-nos de la urgència de practicar noves realitats materials? Com viurem un canvi en les relacions socials capitalistes sinó experimentem relacions socials basades en nous valors?
· Com s’implica la ciutadania en la gestió de les necessitats compartides en un territori sense suficient teixit social, sense una societat civil organitzada? Com superem la idea de democràcia com a representació delegada si partim d’una escassa cultura de la participació?
· Ara mateix l’estructura d’oportunitats en l’àmbit polític s’ha obert com feia dècades que no passava. El sistema està molt desacreditat, però les alternatives no arriben a calar massivament en l’imaginari col·lectiu. Pot jugar un paper positiu per revertir aquest fet l’assalt a les institucions?
L’interrogant i la ment oberta, el dubte i la humilitat intel·lectual, el pensament crític al capdavall, és l’eina imprescindible en aquest nou període. No podem prescindir dels arguments i la formació si del que es tracta és de transformar el món.
Tal com diuen els versos de Vicent Andrés Estellés “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.
PDF Complet.
Entre tanta urgència necessitem temps per aturar-nos a pensar, a reflexionar, a qüestionar-nos la deriva institucional de molts activistes, analitzar qui són els vertaders amos de Castelló, conèixer el dret a la ciutat de Lefebvre, radiografiar la trajectòria urbana de la capital de la Plana, etc.
Per què diem que és un bloc lúcid? Per exemple per la línia de temps dels 150 anys de Fabrisme (i caciquisme) a les comarques de Castelló que han creat.
Per què pensem que és un bloc interessant? Perquè fan entrades que pots llegir en 5 minuts però necessites anys d'empoderament i reflexió per comprendre'ls en la seva totalitat.
Per què creiem que és un bloc necessari? Perquè estem orfes de reflexions assossegades i documentades com aquesta sobre moviments municipalistes i de confluència.
N'hi ha gent que es mou des de fa molts anys -un exemple: Dossiers Críti(CS)-, "hi han altres Castelló sota la catifa dels media locals, més enllà dels partits polítics. No sols ens referim a la pobresa, els desnonats, els sense paper,... sinó també a un Castelló creatiu i combatiu" però el Castelló oficial els continua ignorant i expulsant a la marginalitat. No podran fer-ho per molt de temps.
0 comentarios:
Publicar un comentario